Descripción

EDICIÓ EXCLUSIVA AFILIACIÓ BARCELONA

Dirigit a:
Infermers/as

Per a aconseguir la igualtat de gènere és imprescindible abordar el món del treball entre dones i homes des dels rols de gènere (producció i reproducció) i la divisió sexual del treball, l'abordatge de les identitats soci-professionals de dones i homes (professions femenines i masculines), es mostra imprescindible si volem trencar amb els estereotips de gènere i la divisió sexual del treball. Des de la perspectiva de gènere ens interessa el binomi home/dona-treballo, la desocupació, les cures, la conciliació de la vida personal i laboral, amb la finalitat de desmuntar la masculinitat patriarcal, i el com els homes s'enfronten a la paternitat i als permisos igualitaris i com afecta a la salut de les dones la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.

L'anàlisi de les professions des d'una perspectiva de gènere haurà de desmuntar les qualitats adscrites a cada gènere i per tant la divisió sexual del treball i els treballs propis d'homes i de dones. Existeixen alguns treballs i estudis que relacionen les barreres que els homes tenen per enfrontar-se diàriament a professions de caràcter femení en el sistema patriarcal, la infermeria és una d'elles. Existeix una feminització de les professions sanitàries, que posen en el punt de mira als homes que trien professions concebudes com a femenines, aquests van desconstruint la identitat masculina hegemònica. Les teories biologicistas entorn de la divisió sexual del treball se centren en la càrrega hormonal masculina i femenina relacionada amb la predisposició genètica i constitucional. Però realment el que més ens interessa és des del punt de vista antropològic i cultural, que determina que les característiques femenines i masculines no estan predestinades, si no co-determinades per la influència de la biologia i la cultura. A l'home se li ha assignat un paper preponderant sobre el medi ambient, l'entorn laboral i les dones, per això el fet que els homes triïn una professió femenina posa als homes en risc de no ser considerats com a part del món del masculí (poder i dominació) i hagin d'enfrontar-se a la masculinitat hegemònica. És a dir que els homes que trien professions feminitzades adopten papers tradicionals de les dones en l'espai privat, com a alimentació, vestimenta, educació bàsica, salut primària, per tant, les professions serien infermeria, magisteri (educació infantil i bàsica), nutrició i dietètica, treball social, teràpia ocupacional. (ChorénRodriguez & Gill de Barnús, 2010).

A Espanya gairebé el 73% del treball sanitari l'exerceixen dones, la feminització de la sanitat pot ser estudiada des de 2 perspectives, una merament quantitativa o descriptiva, es refereix a l'increment de dones en aquest sector, però des d'un punt de vista qualitatiu el concepte es refereix a l'evolució i situació de les dones en la sanitat. Entre les causes de la feminització es troben la necessitat de treballar per compte d'altri, perquè són professions que permeten a les dones una major conciliació i més facilitat per a conciliar la vida familiar, la maternitat i la vida laboral, la diferència amb els homes és la valoració que fan en el tema de la conciliació en triar un treball, els homes generalment compaginen diverses ocupacions (un 73% de les dones tenien una sola ocupació, i un 52% dels homes). És curiós també veure segons l'estudi referenciat, com l'elecció de les professions també es relaciona amb l'aversió al risc, sempre major en dones.

Quant al salari i a les condicions salarials, són pitjors en les dones, ja que aquestes solen ocupar professions de menor categoria, i en segon lloc les dones són més joves, treballen menys hores que els homes. Cada vegada els homes trien menys professions feminitzades, perquè són pitjor valorades social i salarialment. Els homes tenen en compte el risc de sofrir desocupació a l'hora de triar la professió més que les dones.

És imprescindible la formació en el camp de la conciliació a professionals de la salut, per a abordar el tema en les cures integrals, perquè les marca la trajectòria vital de les dones i és un factor de vulnerabilitat. És important saber que la conciliació ha d'abastar no sols la cura, sinó que és necessari compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, les responsabilitats familiars i el temps lliure de cada persona. Per això parlem de conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Aquesta conciliació en les tres esferes no és una qüestió privada si no que incumbeix a tota la societat implicant Administracions Públiques, empreses i sindicats, i el més important com és el canvi de mentalitat que permeti avançar en el repartiment de tasques, familiars, domèstiques, de cura, reconeixent-les i assumint-les com a responsabilitats de tot el grup familiar.